Raquetada nocturna i ascensió a "Lo Corrunco"

I aquesta vegada nocturna amb una lluna plena espectacular ,amb la qual cosa no vam haver d'utilitzar gairebé els frontals i vam poder gaudir d'unes "vistes" nocturnes dels voltants impressionants.
A les 18 hores es donava la sortida de la cursa i del circuit, amb un petit inconvenient, que a causa del fort vent van haver de reduir el circuit, la veritat és que se'ns va fer una mica curt,però, sempre cal prioritzar la seguretat , encara així va valer la pena passar fred pel reconfortant sopar de després i pel més que útil buff de regal.

ASCENSIÓ A LO CORRONCO (2543 M)

Després de la raquetada nocturna, i sense matinar gaire, hem gaudit d’un bon esmorzar a l’alberg de Taüll, agafem els cotxes i ens dirigim al poble de Durro.

El dia comença amb núvols, però sense vent i la temperatura és molt bona, comencem a caminar sortint de Durro, agafem el camí de l’esquerra deixant el bosc a la dreta , i de seguida ens hem de posar raquetes. Com ha disminuït el risc d’allaus, hem decidit fer la ruta més directe deixant el bosc a la dreta, cap al Pilaret del Gespal, durant tota l’ascensió no hem perdut de vista l’objectiu final: el cim arrodonit de Lo Corronco (2543 m).

Bé, es tracta d’una ascensió fàcil, és un clàssic de l’esquí de muntanya, encara que no hem trobat a ningú, tota la muntanya per nosaltres!, això sí, fàcil però amb un desnivell d’uns 1150m acumulats de pujada.

 

Abans d’arribar al Pilaret del Gespal i per anar més en línia recta hem passat per una zona on apuntaven els matolls i roques per sobre de la neu que, per cert, estava una mica dura. Aquí  el pendent era més vertical, ha estat el  tros més cansat del recorregut i teníem la sensació  que pujàvem per escales. En aquest moment ja no parlava ningú... com va dir Alessandro Gogna: “El camí cap al cim és, com la marxa cap a un mateix, una ruta en solitari.”

Per fi,  hem deixat aquesta zona i hem arribat al Pilaret, des d’aquí ja es veu l’altre banda i també es pot divisar la cornisa a la nostra dreta carregada de neu degut a les nevades i ventades dels dies anteriors. Mirant la neu es pot veure clarament la direcció del vent, a més hi havia zones que semblaven onades del mar.

Fem l’esforç final i arribem al cim coronat per dos pals de ferro amb unes vistes  espectaculars, 360 ° de muntanyes....., és el regal.

Fa vent i comença a nevar una mica, després de la foto de grup comença el millor: la baixada per les pales de neu pols. Hem baixat per la mateixa ruta però sense passar per la zona de pendent pronunciada, així evitem posar-nos els grampons, Ah!, ara ja parla tothom.

Alguns han fet la baixada quasi corrent com si esquiessin, i de tant en tant han acabat  pel terra “voluntàriament” o divertint-se lliscant pels tobogans de neu que ens vam trobar al final de la ruta, a prop del poble.

Ha estat una ruta divertida, fàcil i agraïda...i el millor, en bona companyia.