Ja és apunt de començar la temporada oficial de Raquetes de Neu. Enguany podeu gaudir-ne per dues vies diferents, a través de les sortides del Circuit Català de Raquetes (FEEC) o be amb les sortides programades a UME pel company Juan Perez.
El passat 15-16 de desembre ja vam tenir el primer contacte amb la neu per preparar la sortida que, en el marc del circuit català, hem d'organitzar des de UME. I com podeu veure erem un grup força nombrós !!
Us deixo ara amb la crònica de l'ascensió que ha escrit la Laura i alguna foto més per fer-vos dentetes....
Vam sortir del Refugi de Malniu, a 2138 m d'alçada, a les 8:10 h. En contra de les previsions inicials, no feia massa fred i el cel ens anunciava que aquell matí lluiria el sol. Tampoc hi havia massa neu tot i les nevades primerenques de dies enrere, així que no va caldre carregar amb les raquetes (que sortosament vam poder deixar al refugi junt amb tot allò que no necessitàvem per l’ascensió).
Vam seguir el camí que als rètols informatius vora el refugi assenyalaven com a “recomanat”, un recorregut més curt però també més dret que l’alternativa traçada pel GR-11.
De seguida va començar la insistent pujada que, com sempre, posa a proba l’estat físic d’aquells que han decidit reptar-la; cadascú va anar prenent el seu ritme i poc a poc ens vam anar distanciant. No hi havia temps per distraccions però resultava impossible la indiferència davant d’aquells bonics paisatges, davant el silenci imperant, davant la pau i la tranquil·litat que arreu es desprenien...calia aturar-se i gaudir... oblidar-se per uns instants dels propis neguits... recuperar l’alè i seguir endavant.
Poc abans del cim, a uns 2840 m, vam passar Les Mulleres de Puigpedrós, l’única plana que gosa interrompre la persistent pujada; el cansament es feia palès però només calia un últim esforç que tots vam acabar fent fins assolir els 2914 m del Puigpedrós, el cim més alt de la Vall de Campcardós i que està envoltat de blocs de pedra que li donen el nom. El rellotge marcava les 10 i 20. Petons i abraçades, una alegria incontenible per la recompensa a un esforç individual assolit de manera col·lectiva, el privilegi d’unes vistes espectaculars...no vam marxar sense les fotos de grup com a testimonis perdurables de la nostra gesta.
La tornada al refugi la vam fer més o menys pel mateix camí. Amb un temps encalmat i una baixada sense massa dificultats van anar sorgint temes de conversa gens banals: la bondat i maldat humanes, les religions, els conflictes bèl·lics, la natura... i els dinosaures. I així, ben distrets, no vam trigar en arribar al refugi de Malniu (vora les 12 del migdia); vam dinar a les taules exteriors, vam refer les motxilles i vam tornar a l’estació d'esquí Nòrdic Guils-Fontanera però aquest cop seguint el GR-11.
Mira al teu voltant i observa tot el que tens. És un moment, és un sospir, un instant en la teva vida, trobar-te a més de 2900 metres d'altura i reconèixer que el més important en aquest moment són els companys que han aconseguit amb tu aquest objectiu.
ResponderEliminar