domingo, 17 de diciembre de 2017

L'última sortida de l'any (SEAM)



Com ja és tradició, el 16 de desembre SEAM va organitzar l'última sortida de l'any per celebrar les festes nadalenques, amb la ja tradicional xocolatada, brindis amb cava i dinar. És una activitat oberta a tothom i que pretèn enfortir els lligams del grup.

Enguany, es van organitzar dues activitats a la zona d'Agulles de Montserrat. La més exigent físicament recorregué el Camí equipat d'Agulles mentre que la menys exigent va fer el camí del refugi Vicenç Barbé. Tots dos camins corren paral·lels entre la Portella i el Coll de Port, lloc on els dos grups es van reunir per fer un brindis amb cava acompanyat de polvorons i trufes de xocolata.

El grup que va fer el camí equipat d'Agulles fou el més matiner; a les 7h ja era camí de Can Maçana. Just abans de sortir de la C32 a Sant Boi... control d'alcoholèmia. Sense cap altra incident tots els cotxes arriben a Can Maçana. El fred és intens així que la xocolata calenta els escalfa i els prepara per l'activitat. El camí fins a la Portella no té cap complicació. A partir d'aquí hauran de grimpar i desgrimpar, remuntar i baixar per trams verticals amb cadenes i passar un parell de forats a la roca ben estrets on hauran d'arrossegar "las posaderas".

Quan el primer grup està a mig camí entre la Portella i el Coll de Port, el segon grup arriba al parking de Can Maçana i pren el camí que els porta a la Portella. Aquí prenen el que va al refugi Vicenç Barbé on paren una estona per refer forces i escalfar-se amb un café. Refetes les forces reprenen el camí. Prop del Coll de Port el walkie posa en comunicació als dos grups; ambdós estan arrivant al Coll de Port. El segon grup hi arriva quan el primer ja devalla la cadena de l'última canal.

Primer grup, parking Can Maçana











Juan, del segon grup fa la foto al primer grup desde el Coll del Porc





Segon grup



Reunits tots dos grups, busquen una clariana a recer del vent, que bufa fort, per fer un brindis amb cava  i refer forces amb polvorons i trufes de xocolata. 







La tornada la fan junts pel camí que baixa a buscar el GR172.




Passada la Cadireta agafen el trencant que els porta a la Foradada de d'on la vista dels Pirineus orientals, tot nevats, és magnífica.









Manel i a la seva dreta La Cadireta per darrera, rapel
Ja a tocar del parking, com que és d'hora, decideixen visitar l'ermita de Sant Pau vell de la Guàrdia i el castell de Bonifaci.







Pujada a les restes del Castell

Un cop al cotxe, ens dirigim a Monistrol de Montserrat, concretament al restaurant BO², on tenim reservada taula. 




Entre converses i riures, tal i com hem començat, acabem la jornada. Del restaurant sortim amb projectes pel 2018.


Bon Nadal i Bones Festes


Enrique Galan

domingo, 14 de diciembre de 2014

Sender GR11 Lizara-Canfranc-Formigal

Reprenem l'itinerari GR11 al pont de la constitucióen en la seva faceta hivernal. Concretament es van traçar les etapes Lizara-Canfranc diumenge dia 7 i Canfranc-Formigal el dilluns dia 8 de desembre.


Per fer l'aproximació al refugi de Lizara es van contractar als serveis d'un taxi al estar la carretera d'accés amb plaques de gel que no garantien la seguretat dels nostres vehicles.
La sortida des de Lizara es va efectuar en unes condicions gens favorables. Ratxes de vent per sobre dels 70 km/h i unes baixes temperatures proporcionaven una sensació tèrmica al voltant dels quinze graus sota zero. Malgrat això comencem pujant fins al coll del Bozo, a gairebé 2000 metres d'altitud.



Descens al refugi de Rigüelo i nou ascens cap al coll de la Madalena travessant tota la serra d'Aisa amb el Aspe de fons.


Arribem als 2045 metres i vam parar a recuperar forces al refugi militar López Huici.

D'aquí baixem a la recerca de la localitat de Canfranc agafant l'itinerari alternatiu del barranc de Aguaré.















La segona etapa, parteix de l'estació de Canfranc pujant per una pista fins al Coll de Ladrones on s'hi obre el barranc de Izas.
El barrac el tenim que remuntar, a poc a poc guanyem alçada per un llarg camí que sense pèrdua arriba al coll de Izas que ens deixa, en plena estació d'esquí de Formigal.



Excepcionals vistes i ràpid descens per les pistes d'esquí encara tancades.












Al final uns núvols foscos cubreixen el cel i va començar a nevar.
Les condicions i dificultats en aquesta sortida han provocat que la previsió de deu components per efectuar les diferents etapes quedés finalment reduïda a tres personas a l'últim dels recorreguts.
Tot i això els objectius s'han assolit.

Fins aviat