GR-11 SENDER TRANSPIRINENC

El passat pont de la constitució va començar la temporada de Raquetes de Neu amb un itinerari del GR-11. Concretament les etapes Zuriza-Pont Santana-Lizara.

Estàvem tots una mica preocupats per les baixes temperatures dels anteriors dies i la possibilitat de la presència del vent. Per sort el dissabte al costat del càmping de Zuriza a les vuit del matí el dia apareixia clar, sense aire i amb uns -3 º, ideal per començar una bona caminada sobre la neu.

 Una còmoda progressió per neu fins a iniciar la llarga i mantinguda ascensió al coll de Petraficha deixant enrere la Serra d'Alano.

 Arribant al coll i iniciant el descens cap a la Selva de Oza.

 Una mirada enrere per comprovar el camí realitzat, els companys i el meravellós dia que ens acompanya.

 El Xugadero, una increïble lloc on la cascada de gel fa acte de presència. Ja estem arribant a la boca de l'infern.

Segon dia, pujada de temperatures. Avui sortim a -2 º i en millors condicions. Quina pujadeta i quina calor!

Cim del Bisaurín, 2670m. Balcó del Pirineu, Midi d'Ossau, Balaitous, Vignemale, Moncayo, Valdezcaray, Orhi i molts molts més.

Impressionant cim del Bisaurín des del Pla d'Aniz.

Silenciosos i assolellats plans prop del refugi de Dios te Salve.

Puen de Santana,

lloc on acaba l'etapa del Diumenge.

Destacar la grata acollida a l'alberg de Siresa i la no menys important aportació dels companys que ens van fer d'enllaç a les diferents etapes.

34 km recorreguts de Gr-11 amb un desnivell acumulat d'uns 1900 m.

Chao!

Òscar Cadiach "Un mito"

Ayer asistimos a la conferencia, presentación de su libro "El Camí dels Estels" y la proyección de los tres ocho miles que hizo el año pasado (2012) del "Annapurna, Dhaulagiri y K2" de Òscar Cadiach.

Primero quisiera felicitar al Club de lectura "Fita i Petjada", porque ayer hicieron un año desde su inauguración y por conseguir que haya venido Òscar Cadiach a nuestro centro de montaña "UME".
Me dio mucha pena ver la sala casi vacía de público, el no valorar la presencia de un alpinista de esta índole y el esfuerzo económico de UME para que viniera, aunque conforme iban pasando los minutos la sala se iba llenando.

El acto comenzó con una presentación muy personal y emotiva de Òscar por parte de Sito de "Sport Castelló", de como se conocieron y la amistad que han procesado a lo largo de estos años.

Luego le tocó el turno a Òscar. Nos presentó su libro y sobre todo nos animó a leerlo. Después vimos las audiovisuales y cada vez que acababa una nos hacia una narración de la ascensión y de las sensaciones, sentimientos que allí había tenido. Y para finalizar el turno de preguntas, al principio costó un poco, nunca llegaba la primera pregunta, por lo que Òscar seguía hablando, no paraba, seguía contado cosas, anécdotas, vivencias, etc. hasta que llegó por fin la primera pregunta, a partir de ahí la gente se fue animando hasta que Juan Pérez, como moderador del acto puso el punto final.

A mi personalmente me ha gustado mucho escuchar a Òscar, habla pausado, trasmite tranquilidad, etc., aunque se le ve castigado por la montaña, esas montañas que le han obligado a dejar a algún amigo en el camino y sobre todo a muchos conocidos. Esto me hace pensar lo duro que resulta ser un alpinista de alto nivel, a las cosas que estás dispuesto a renunciar, a la familia que dejas en casa y que no sabes si volverás ver, por todo ésto le deseo que cumpla sus objetivos.

Aprovechando la ocasión, le compramos un libro y le pedimos que nos lo dedicara y además la fotito de rigor.

Lástima de que os lo hayáis perdido, creo que merecía la pena asistir y aprender un poco de la humanidad que yo le he visto a este hombre.

Ánimo y por la próxima ascensión.

Mari

Raquetada nocturna i ascensió a "Lo Corrunco"

I aquesta vegada nocturna amb una lluna plena espectacular ,amb la qual cosa no vam haver d'utilitzar gairebé els frontals i vam poder gaudir d'unes "vistes" nocturnes dels voltants impressionants.
A les 18 hores es donava la sortida de la cursa i del circuit, amb un petit inconvenient, que a causa del fort vent van haver de reduir el circuit, la veritat és que se'ns va fer una mica curt,però, sempre cal prioritzar la seguretat , encara així va valer la pena passar fred pel reconfortant sopar de després i pel més que útil buff de regal.

ASCENSIÓ A LO CORRONCO (2543 M)

Després de la raquetada nocturna, i sense matinar gaire, hem gaudit d’un bon esmorzar a l’alberg de Taüll, agafem els cotxes i ens dirigim al poble de Durro.

El dia comença amb núvols, però sense vent i la temperatura és molt bona, comencem a caminar sortint de Durro, agafem el camí de l’esquerra deixant el bosc a la dreta , i de seguida ens hem de posar raquetes. Com ha disminuït el risc d’allaus, hem decidit fer la ruta més directe deixant el bosc a la dreta, cap al Pilaret del Gespal, durant tota l’ascensió no hem perdut de vista l’objectiu final: el cim arrodonit de Lo Corronco (2543 m).

Bé, es tracta d’una ascensió fàcil, és un clàssic de l’esquí de muntanya, encara que no hem trobat a ningú, tota la muntanya per nosaltres!, això sí, fàcil però amb un desnivell d’uns 1150m acumulats de pujada.

 

Abans d’arribar al Pilaret del Gespal i per anar més en línia recta hem passat per una zona on apuntaven els matolls i roques per sobre de la neu que, per cert, estava una mica dura. Aquí  el pendent era més vertical, ha estat el  tros més cansat del recorregut i teníem la sensació  que pujàvem per escales. En aquest moment ja no parlava ningú... com va dir Alessandro Gogna: “El camí cap al cim és, com la marxa cap a un mateix, una ruta en solitari.”

Per fi,  hem deixat aquesta zona i hem arribat al Pilaret, des d’aquí ja es veu l’altre banda i també es pot divisar la cornisa a la nostra dreta carregada de neu degut a les nevades i ventades dels dies anteriors. Mirant la neu es pot veure clarament la direcció del vent, a més hi havia zones que semblaven onades del mar.

Fem l’esforç final i arribem al cim coronat per dos pals de ferro amb unes vistes  espectaculars, 360 ° de muntanyes....., és el regal.

Fa vent i comença a nevar una mica, després de la foto de grup comença el millor: la baixada per les pales de neu pols. Hem baixat per la mateixa ruta però sense passar per la zona de pendent pronunciada, així evitem posar-nos els grampons, Ah!, ara ja parla tothom.

Alguns han fet la baixada quasi corrent com si esquiessin, i de tant en tant han acabat  pel terra “voluntàriament” o divertint-se lliscant pels tobogans de neu que ens vam trobar al final de la ruta, a prop del poble.

Ha estat una ruta divertida, fàcil i agraïda...i el millor, en bona companyia.

 

I Marxa Raquetes Neu a la platja de Gavà

Presentació Circuit Raquetes Neu 2013

Presentació del Circuit Català i la Copa Catalana de Raquetes

El proper diumenge 13 de Gener de 2013 tindrà lloc la presentació del Circuit Català de Raquetes a la platja de Gavà.

La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) presentarà el diumenge 13 gener la "I Marxa per la platja de Gavà".
Es tracta d'una activitat oberta a tot el públic organitzada per tal de promocionar l'activitat de les raquetes de neu. La UME conduirà diferents activitats per donar a conèixer, promocionar i apropar aquest esport hivernal als ciutadans. L'organització de la jornada anirà a càrrec de la Unió Muntanyenca Eramprunyà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gavà i de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.


Programa d'activitats
 9.30 h a 11 h: taller d'activitats a càrrec de la UME enfocat a la formació i utilització de la raqueta de neu.
10 a 12 h: visita guiada al castell d'Eramprunyà (activitat alternativa).
11 a 13 h: "I Marxa per la platja de Gavà", on els participants podran posar en pràctica les seves habilitats al costat d'altres corredors.
12 a 13 h: projecció del film 2.304.400 passes, sobre la travessa a l'Antàrtida de l'alpinista i aventurer Albert Bosch.
13 h: presentació Oficial de la VI Copa Catalana i el VIII COPA CATALANA i VIII Circuit Català de Raquetes de Neu. També es farà la presentació oficial del 50è aniversari de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i de la Marxa de raquetes de neu de Guils Fontanera, prevista pel 10 de març i inclosa dins el calendari del Circuit Català de la FEEC.
13. 30 h: lliurament d'obsequis i refrigeri.
El punt de trobada serà a l'Avinguda del Mar (al monument de la vela de Gavà). En definitiva, un excel·lent aperitiu per una temporada que començarà el dissabte 26 de gener a la Vall de Boí, on el Club Excursionista Vilaller organitzarà tant una prova del Circuit com de la Copa.

ESCALFANT RAQUETES !!!

Hola a tots,

Ja és apunt de començar la temporada oficial de Raquetes de Neu. Enguany podeu gaudir-ne per dues vies diferents, a través de les sortides del Circuit Català de Raquetes (FEEC) o be amb les sortides programades a UME pel company Juan Perez.

El passat 15-16 de desembre ja vam tenir el primer contacte amb la neu per preparar la sortida que, en el marc del circuit català, hem d'organitzar des de UME. I com podeu veure erem un grup força nombrós !!

Vam sortir de bon matí de Gavà i després d'un bon esmorzar vam arribar a l'estació d'esquí de fons de Guils-Fontanera. D'allà vam iniciar el camí fins al refugi de Malniu, tot gaudint de la natura però sense oblidar que havíem de trobar el millor traçat per a la sortida de raquetes.Vam fer nit a Malniu i l'endemà vam fer l'ascenció al Puigpedrós.  El cap de setmana va sortir rodó. Vam gaudir de la muntanya amb bona companyia i amb un temps esplèndid.
Us deixo ara amb la crònica de l'ascensió que ha escrit la Laura i alguna foto més per fer-vos dentetes....

Vam sortir del Refugi de Malniu, a 2138 m d'alçada,  a les 8:10 h.  En contra de les previsions inicials, no feia massa fred i el cel ens anunciava que aquell matí lluiria el sol. Tampoc hi havia massa neu tot i les nevades primerenques de dies enrere, així que no va caldre carregar amb les raquetes (que sortosament vam poder deixar al refugi junt amb tot allò que no necessitàvem per l’ascensió).

Vam seguir el camí que als rètols informatius vora el refugi assenyalaven com a “recomanat”, un recorregut més curt però també més dret que l’alternativa traçada pel GR-11.

De seguida va començar la insistent pujada que, com sempre, posa a proba l’estat físic d’aquells que han decidit reptar-la; cadascú va anar prenent el seu ritme i poc a poc ens vam anar distanciant. No hi havia temps per distraccions però resultava impossible la indiferència davant d’aquells bonics paisatges, davant el silenci imperant, davant la pau i la tranquil·litat que arreu es desprenien...calia aturar-se i gaudir... oblidar-se per uns instants dels propis neguits... recuperar l’alè i seguir endavant.

Poc abans del cim, a uns 2840 m, vam passar Les Mulleres de Puigpedrós, l’única plana que gosa interrompre la persistent pujada; el cansament es feia palès però només calia un últim esforç que tots vam acabar fent fins assolir els 2914 m del Puigpedrós, el cim més alt de la Vall de Campcardós i que està envoltat de blocs de pedra que li donen el nom. El rellotge marcava les 10 i 20. Petons i abraçades, una alegria incontenible per la recompensa a un esforç individual assolit de manera col·lectiva, el privilegi d’unes vistes espectaculars...no vam marxar sense les fotos de grup com a testimonis perdurables de la nostra gesta.

La tornada al refugi la vam fer més o menys pel mateix camí. Amb un temps encalmat i una baixada sense massa dificultats van anar sorgint temes de conversa gens banals: la bondat i maldat humanes, les religions, els conflictes bèl·lics,  la natura... i els dinosaures. I així, ben distrets, no vam trigar en arribar al refugi de Malniu (vora les 12 del migdia); vam dinar a les taules exteriors, vam refer les motxilles i vam tornar a l’estació d'esquí Nòrdic Guils-Fontanera però aquest cop seguint el GR-11.